EL JOC I LES SEUES POSSIBILITATS EDUCATIVES

Segons el nostre parèixer, el joc és una ferramenta que ens permet aprendre d’ell i amb ell, ens permet implicar-nos en l’activitat que estiguem realitzant per tal de gaudir i participar d’una forma dinàmica i lúdica; per tant, és un plantejament que ens fa mantindre l’atenció en allò que estem fent però sempre des d’una òptica entretinguda i divertida, i conseqüentment, depenent de les finalitats del joc, sempre aprendrem noves experiències i coneixements que abans potser no ens havíem plantejat. El joc ens fa sentir-nos part d’ell, ens permet crear e imaginar a partir de la nostres capacitats, ens provoca plaer i goig i al mateix temps pot ser una valuosa estratègia i ferramenta educativa per al nostre desenvolupament integral.  D’aquesta manera, l’autor Johann Huizinga (1938) concep que el joc es una "Acción u ocupación libre que se desarrolla dentro de unos límites espaciales y temporales determinados, con unas reglas absolutamente obligatorias y libremente aceptadas. La acción tiene un fin en sí misma y va acompañada de un sentido lúdico y de alegría.”

Amb aquesta definició podem entendre que el joc es un fi en si mateix pel que respecta a que és formatiu i que és un espai compartit, integrador i plaent on totes les persones queden incloses i participen. Participen de forma voluntària, perquè és una lliure elecció, dins uns límits establerts que són les normes que regiran el propi joc, i que permetran aprendre respecte cap a les pautes que puguen quedar establertes i cap a la resta de participants. Per últim, dir d’aquesta concepció que el joc es realitza dins un temps i espai determinat, però això sí, sempre funcionarà a partir de la pròpia motivació e il·lusió dels propis participants.

A més a més, també podem considerar el joc com una ferramenta educativa, adaptada als destinataris, al context i als objectius que em plantejat, que reconeix des d’un principi la paraula llibertat perquè es realitza per voluntat pròpia, sense imposicions de cap altre agent extern, i per tant ens permetrà actuar de forma lliure tal i com nosaltres vulguem, encara que respectant a les normes que fonamenten el joc practicat. Reconeix també la paraula llibertat perquè el joc desenvolupa la nostra imaginació, i ens deixa alliberar les nostres capacitats per a crear els jocs segons els nostres desitjos i partint de les nostres particularitats, quedant lliures de qualsevol exigència imposada que ens adoctrina i no ens permet deslligar-nos de les nostres pressions i obligacions. Un altre aspecte que podem considerar important del joc com a ferramenta educativa és que implica participació per a arribar a desenvolupar-se, i per tant suposa al mateix temps acció, una acció fictícia que ens permet actuar fugint d’allò que ja queda establert com a real i rígid, i ens permet fluir les nostres potencialitats. A nivell més personal, el joc també és autoexpressió, perquè a partir d’ell podem conèixer el nostre propi món intern i el món extern que ens rodeja, podem fer-nos una mirada introspectiva per a entendre’ns i entendre el nostre context, i al mateix temps, permet la possibilitat d’inventar-nos noves estratègies per a la resolució de conflictes que ens puguen sorgir, per a donar creativitat i noves il·lusions i explorar solucions originals a les dificultats amb les que ens puguem trobar.  

Amb tot açò, concebim com a trets particulars del joc les següents característiques:

- Lliure: participem en el joc de forma voluntària i lliure.

- Separada: amb uns límits i normes de temps i amb un espai determinat per a efectuar el joc.

-  Incerta: no podem esbrinar ni deduir quin serà el final o resultat del joc.

- Improductiva: no produeix productes, sinó que desenvolupa capacitats.  

- Reglamentada: es fonamenta en certes normes i pautes que s’han de respectar.

- Fictícia: el seu caràcter està basat en la ficció, en jugar i fer com si... no en allò real ja establert.

Seguidament, podem establir tres classificacions diferents de jocs:

PRIMERA

En aquesta tipologia ens remuntem a l’antiguitat, en la classificació establerta pels grecs:

·         Agon: fan referència als jocs de competència on els adversaris estan en igualtat de condicions i han de demostrar la seua superioritat.

            

·         Alea: són els jocs referents a l’atzar. No 

depenen de les decisions del jugador, sinó de la sort i el destí.

·  Mimicry: són els referents a la simulació d’una segona realitat, on escapem de la del món simulant ser una altra persona, objecte, animal, etc.

·         Ilinx: són aquells jocs que tracten de buscar el vertigen i l’adrenalina.

SEGONA

·         De taula: puzzle, parchís, cartes, etc.

·         De pati, carrer o exterior: sambori, amagatall, la lluita per la pilota, etc.

·         D’ordinador: d’aventures, educatius, de memòria, etc.

·         Grans jocs: aquells que tenen una història, un recorregut, per exemple un itinerari per la muntanya.

TERCERA

·         Individuals

·         D’oposició

·         Cooperació

·         Cooperació-oposició

En aquest cas parlem de jocs cooperatius quan impliquen que els objectius s’aconsegueixquen amb la participació de tots; l’èxit d’un participant serà l’èxit de tots, mentre que els competitius els objectius han d’aconseguir-se de forma individual competint amb l’altre o altres; l’èxit d’un serà l’èxit per a ell mateix i la pèrdua dels altres.

Concloent, el joc és una experiència que provoca educació en nosaltres, que promou i té intrínsecs uns valors que han de ser positius per al desenvolupament de tots els participants, que és un fi positiu en sí per a nosaltres perquè ens permet aprendre, desconnectar de les nostres tensions quotidianes i superar les nostres limitacions de forma divertida, imaginativa i creativa, possibilitant i transmetent  una educació i uns valors harmònics per a nosaltres com a éssers humans.   

Ací us deixem un documental realitzat per el National Geographic sobre la ludopatia, l’addicció als jocs i la repercussió negativa que pot tindre en el desenvolupament i creixement de les persones, en quant a salut, educació i socialització social i personal. És impressionant veure com les noves tecnologies han afectat a les persones, de forma que arriben inclús a sentir temor per què algun franctirador puga entrar en la seva habitació; passen a basar la seua vida en una realitat virtual, els aspectes quotidians passen a ser virtualitzats de forma desmesurada, i arriba a afectar en totes les dimensions personals. Que gaudiu del documental, realment és molt interessant e impactant!  

Utilitzem els jocs com a una ferramenta educativa per a progressar com a persones i no per a acabar anul·lant la nostra pròpia identitat! :)