En aquesta entrada,
vull comentar i explicar punts que m’han paregut útils i atractius de l’article
de “Transitando identidades. La mediación artística en el proceso de
rehabilitación de personas con problemas de adicciones”. El text m’ha resultat
molt interessant perquè ens fa veure la qualitat que poden arribar a tindre
projectes plantejats per alumnes de la universitat, que sorgeixen com una
proposta, però que finalment acaben suposant una gran participació e implicació
per tots i cadascun dels membres que formen part i la transcendència que poden tindre també en
la vida real d’aquestes persones per a la superació dels possibles problemes
personals i la seua reinserció social.
En aquest sentit, m’agradaria
destacar diversos aspectes claus i atractius del projecte, tals com:
·
En primer lloc, cal dir que en el
projecte descrit són les activitats artístiques realitzades les que permeten la
reinserció i la transformació social de les persones, les quals poden ser
denominades baix el nom de Mediació artística. La Mediació Artística permet que
les persones caminen i es desenvolupen, permet que es coneguen a elles mateixa
a partir de l’expressió lliure en forma d’art simbòlic, permet que evolucionen
cap a un autoconcepte més favorable per a la pròpia persona, i permet dotar-los
d’habilitats per a la seua inserció social. És una metodologia ideal per a
col·lectius com el que tracta el projecte, ja que parteix principalment de les
capacitats de les persones per a crear, centrant-se en la integració de les
persones en els processos i no solament en els objectius del projecte. Per tant,
és un procés, un camí, que es desenvolupa amb l’ajuda, amb la implicació i
participació de tots, perquè tots formen part de la experiència, i tots són
peces claus per a la construcció de la dita experiència comuna i personal.
·
En segon lloc, també és important la
consideració de que les persones no tenen una identitat fixa, sinó més bé
canviant, aspecte que permet valorar als subjectes a partir de la persona en el
seu conjunt, emfatitzant en totes les seues capacitats, i deixant de costat els
problemes i una possible mirada estigmatitzadora. Es treballa a partir de la
idea del subjecte amb capacitats per a crear, prestant major atenció a allò que
ens interessa, a allò que som capaços de ser i fer, i no d’allò que hauríem de
ser segons les pressuposicions impregnades en la societat que condicionen la
nostra forma d’actuar. D’aquesta forma, aconseguirem desvincular-nos de les
etiquetes i de la imatge fixa que la societat crea, en aquest cas específic, de
drogodependent, i aconseguirem que les persones actuen partint de les seues
inquietuds, il·lusions i capacitats, partint lliurement d’allò que ells
realment són, i no d’allò que se’ls dicta restrictivament que haurien de ser.
·
Per últim, l’experiència artística
permet a la persona expressar-se de forma artística, exterioritzant els seus
pensaments i sentiments, i projectar-se a si mateixa en els processos que
estiga desenvolupant. D’aquesta manera, permet
reformular els processos personals, prenent consciència i oferint la
possibilitat de generar noves projeccions d’un mateixa, visualitzant d’aquesta
manera el canvi personal.
Amb tots aquests
aspectes, podem considerar que el projecte va funcionar de forma òptima perquè
va partir dels propis interessos dels subjectes, eliminant qualsevol tipus de
prejudici, així com de les seues capacitats, i no desde la importància i
primacia del problema que hagueren pogut tindre o de la etiqueta que queda
impregnada en la societat. Al mateix temps, també va permetre en una major
mesura la reinserció de les persones, així com una concepció de la seua
identitat més integradora per a ells mateixa, impulsant l’empoderament i el
creixement col·lectiu i personal en contraposició als estigmes socials
existents i conseqüentment, va suposar una projecció més favorable cap a la
construcció del seu propi futur com a persones amb els mateixos drets i
oportunitats que la resta de ciutadans.
De forma paral·lela
a aquest projecte, he descobert una altra proposta que també parteix de l’art
com a llenguatge, una proposta d’un taller de percussió que aboleix qualsevol
tipus de barrera cultural, i que fomenta la cooperació e interculturalitat de
les religions monoteistes. En aquest projecte, l’art permet dialogar amb
l’altre en igualtat, permet alliberar-te, permet expressar lliurement els teus
pensaments, permet que tots puguem parlar amb el mateix llenguatge del
ritme...Una proposta realment atractiva, captivadora e interessant:
Amb aquesta proposta, comprovem que realment
l’art no té fronteres ni nacionalitats. Sols ens queda com a educadors,
recolzar e impulsar l’art simbòlic ple d’imaginació, de creativitat, de llibertat
personal, i eliminar tot tipus de prejudici per al benefici del nostre propi
món humà...
No hay comentarios:
Publicar un comentario