Com a educadors
socials és imprescindible que concebem el teatre com una ferramenta educativa
per a la transformació i el canvi social. A partir del teatre podem empoderar
als col·lectius amb els que treballem i a les persones a un nivell més
individual, possibilitant el desenvolupament de les seues capacitats i
potencialitats. Amb el teatre podem crear, podem expressar, podem aprendre,
gaudir, imaginar, empatizar, participar, tot un palmell de qualitats que ens
permeten desenvolupar-nos i progressar com a persones des d’una perspectiva
col·lectiva o grupal e individual o personal.
D’aquesta manera, i
segons les nostres pretensions de treballar el teatre, podem entendre’l de
diverses formes:
- Teatre aplicat: el teatre és una ferramenta per a la transformació i el desenvolupament comunitari, però en aquest cas queda aplicat a algun àmbit o col·lectiu concret. Philip Taylor (2006: 93) considera que “el teatre aplicat és una útil paraula paraigües...per a trobar enllaços i connexions entre tots els que estem compromesos amb el poder del teatre per a canviar les coses al llarg de la vida”.
- Teatre social: fa referència a la utilització del teatre per a treballar amb les persones que en certa mesura puguen estar excloses. És conegut també com a teatre de l’Oprimit, i tracta de transformar a l’espectador en protagonista de l’acció i ajudar-lo a resoldre conflictes reals.
- Teatre comunitari: sorgeix com a necessitat d’un grup de persones per a reunir-se, agrupar-se i comunicar-se a través del teatre. És una forma artística de construcció, de producció, manifestació i expressió per part d’una comunitat.
- Animació teatral: és aquella modalitat teatral que persegueix l’empoderament de les persones en risc d’exclusió. Més avall tornarem a tractar l’assumpte.
- Teatre de l’Oprimit: el seu autor referent és August Boal, el qual va crear aquesta modalitat partint de la influència del Teatre Èpic de Bertolt Brecht i de la Pedagogia de l’Oprimit de Paulo Freire. Aquest teatre tracta de desenvolupar una lluita per part dels oprimits contra les estructures opressores. En el següent enllaç us deixem dos vídeos, un que disposa d'una explicació pròpia del Teatre de l’Oprimit per part de Julian Boal, fill de August, i l'altre on es du a la pràctica ja el mateix teatre del Oprimit. Abans dels vídeos, una aportació interessant seria la concepció de la Pedagogia de l’Oprimit per part del propi Freire:
«La pedagogía del oprimido,
como pedagogía humanista y liberadora tendrá, pues, dos momentos distintos
aunque interrelacionados. El primero, en el cual los oprimidos van desvelando
el mundo de la opresión y se van comprometiendo, en la praxis, con su
transformación, y, el segundo, en que, una vez transformada la realidad
opresora, esta pedagogía deja de ser del oprimido y pasa a ser la pedagogía de
los hombres en proceso de permanente liberación» Paulo
Freire
6. Teatre per al desenvolupament: és aquell que té per objecte la reforma o el desenvolupament de les
comunitats.
Amb tot açò, segons Motos (2013), el teatre aplicat s’origina
a partir de diverses fonts, tals com:
- El teatre aplicat trenca l’estructura tradicional teatral; és a dir, es crea partint d’un muntatge i organització més informal. En aquest cas parlem per exemple de l’estètica, que amb aquest teatre passa de ser tan sofisticada i meticulosa cap a una estètica més vulgar i simple, al igual que passa amb els espais, que passen de ser elegants i perfeccionats a ser més senzills i naturals.
- També es deriva de la pedagogia crítica de Paulo Freire, on es tracta l’Educació problematitzadora, la qual planteja l’educació com una ferramenta per a qüestionar-nos, problematitzar la realitat i arribar a transformar-la a partir de l’alliberació i la humanització. A més, en aquesta pedagogia s’aboleix qualsevol barrera que puga existir en la relació educador- educand, ja que els dos actors aprenen recíprocament mitjançant el diàleg, i així construeixen un procés educatiu. D’aquesta manera, per a Freire, el coneixement no es transmet, s’està construint: “l’acte educatiu no consisteix en una transmissió de coneixement, és el goig de la construcció d’un món comú”. Per tant, el teatre és una construcció de tots i en la qual participem i aprenem tots, i respectivament ens permet qüestionar-nos i reflexionar sobre tot allò que ens envolta per a, arribar a alliberar-nos i transformar allò que ens oprimeix.
- Per últim, Boal concep que amb aquest teatre l’espectador passa a ser espect-actor; és a dir, el públic passa a formar part ell mateixa de l’obra teatral, totes les persones participen i construeixen el teatre, i així es trenca la barrera segregadora que produeix el teatre tradicional entre actor i espectador com a representacions diferents.
En la mateixa línea de tots aquestos
arguments, és important que considerem que el teatre aplicat sol haver una
persona que facilita el procés de construcció teatral, que està una mica més
formada en els assumptes de la matèria i per tant pot arribar a guiar les
iniciatives que es plantegen. No parlem de que aquesta persona guie al complet
l’obra teatral, sinó que simplement facilite els processos per a incrementar
posteriorment la participació de la resta de persones. D’aquesta manera,
aconseguirem que sorgeixca desde elles mateixa l’obra i possibilitarem la
transformació i l’autonomia personal i col·lectiva, i respectivament arribarem
a desenvolupar-nos i treballar per a un benefici comú de tots i per a tots. Per
tant el teatre aplicat és una construcció comuna creada per tots; l’obra
s’origina gràcies a les aportacions de tots, permetent fer del teatre una
activitat dialògica i democràtica, en la qual tots participem, tots aprenen i
tots ens transformem.
De
la mateixa manera, és important que també parlem de l’animació teatral, partint de l’autor Xavier Úcar, un dels
principals referents que ha tractat sobre aquesta modalitat teatral. Segons
aquest autor, i tal i com hem vist en classe, l’animació teatral és “el conjunt
de pràctiques socioeducatives amb persones, grups o comunitats que, a través de
metodologies dramàtiques o teatrals, genera processos de creació cultural i
persegueix l’empoderament (empowerment) dels participants”. L’animació teatral
està nodrida per una sèrie de components tals com la cultura, l’antropologia,
l’animació sociocultural, l’educació, el teatre i l’art i el seu principal
objectiu és l’empoderament dels col·lectius per a dotar-los de més recursos per
a possibilitar la participació e incrementar el seu poder partint del model de democràcia cultural. Un llibre
que podria servir-nos per a documentar-nos sobre el tema és “De la educación
social a la animación teatral” de l’autor Jose Antonio Caride. Amb tot açò,
podem dir que l’animació teatral està composta per tres dimensions:
- Tecnologia
social: tracta de desenvolupar tècniques i procediments per a donar
respostes tècniques (teatrals i educatives) a problemàtiques socioculturals.
- Praxis social: tracta de canalitzar les energies personals i comunitàries cap a projectes
comuns de millora per a recolzar el treball de grups i comunitats en les seues
realitats socioculturals.
- Praxis social crítica: pretén possibilitar l’emancipació dels col·lectius explotats a partir
de despertar les consciències i estimular l’acció.
En
la mateixa línea, diguem que el teatre podríem utilitzar-lo com una ferramenta
per a crear animació teatral. El teatre té com a objecte la representació de
situacions humanes, de drames, de successos de la vida real, i el seu
procediment es manifesta a partir de l’acció d’aquestes representacions de la
mà de persones. El teatre sempre és acció, és una experiència pràctica, que
sempre parteix de la problemàtica d’un conflicte, permetent desenvolupar
consciència crítica per al posterior creixement i autonomia personal o grupal
de les persones i de les comunitats. A més, permet que ens alliberem, que
deixem arrere les nostres frustracions o tensions adoptant una mirada més
favorable cap a la pròpia persona i el propi grup i més oberta cap a la pròpia
realitat. També ens dota de recursos i experiències que ens permeten tindre les
competències adequades per a fer front a les situacions complexes que puguen
esdevindre, i per tant, fomenta l’autoconfiança amb un mateixa i la confiança
amb el grup. Al mateix temps que estem duguent a terme accions teatrals, estem
comunicant-nos i expressant-nos amb nosaltres mateixa i amb la resta de
persones, i estem coneguent on queden les nostres possibilitats i limitacions
en les interaccions socials i en els processos interpersonals.
Amb
tot açò, segons el nostre parèixer, fer teatre ens permet expressar-nos i
comunicar-nos lliurement, possibilitant el coneixement de la pròpia persona i
respectivament el nostre creixement. El teatre permet desenvolupar-nos,
evolucionar, créixer, tindre més autonomia com a persones de forma individual i
de forma grupal, tindre una mirada introspectiva de nosaltres mateixa que
permet deixar-nos arrere tots els temors i les tensions que puguem tindre en el
nostre dia a dia per a canviar i transformar-nos. El teatre ens enriqueix,
fomenta el canvi, la participació, la comunicació, cooperació, etc, i el que és
més important, arriba a integrar i construir un llenguatge de molts
llenguatges. En el teatre tots actuem, experimentem, aprenem, tots construïm un
projecte comú, tots ens reflexem i per aquest motiu tots expressem a partir del
nostre llenguatge i les nostres capacitats. A més, ens permet adquirir un nou
llenguatge que possibilita l’ús simbòlic dels objectes i dels espais i
d’aquesta manera aprenem i ens formem per a tindre major capacitat de
flexibilitat i adaptació a situacions noves, i al mateix temps desenvolupem la
nostra imaginació i creativitat.
El
teatre permet construir-nos com a persones harmòniques que tenim en connexió
les nostres dimensions (ment, cos, sentiments i emocions) en la seua totalitat,
permet conèixer-nos i alliberar-nos, controlar les nostres emocions per a la
superació personal, augmentant la nostra seguretat i autoestima, ens permet
prendre consciència de les qüestions que ens envolten, desenvolupant la nostra
capacitat crítica i reflexiva i motivant-nos cap al pensament, permet estimular
la nostra creativitat, imaginació, fantasia, il·lusió, utilitzar tots els
nostres sentits i estar atents a allò que fem i permet expressar-nos amb la
resta de persones, perdent la nostra dificultat per a comunicar-nos, respectant-les,
coneixent-les, convivint amb elles i aprenent valors altruistes que ens
beneficien a tots com a comunitat construïda per tots.
Per
últim, ací us deixem un exemple d’algunes de les possibilitats que ens ofereix
el teatre, en aquest cas, el teatre fòrum, on els espectadors passen a formar
part de l’obra i on es tracten de posar solucions als conflictes que ens puguen
esdevindre en la nostra vida quotidiana, i que ens fan sentir-nos éssers
oprimits, partint de les aportacions de tots i creant un vincle cooperatiu i
comunitari en la resolució de la situació problemàtica. Tracta de transformar a
l’espectador en protagonista de l’acció dramàtica, i a través d’aquesta
transformació, ajudar a l’espectador a preparar accions reals que el
condueixquen a la pròpia alliberació.
Todos los seres
humanos son actores porque actúan, y espectadores, porque observan. Somos todos
espect-actores.
Augusto Boal.
Eva Bordes Vilanova
No hay comentarios:
Publicar un comentario